La història de la representació audiovisual del cinema

A Apocalypse Now, Coppola ens presenta un dels conflictes més cinematogràfics de la història d'Amèrica: la guerra de Vietnam. Practicament un gènere en si mateix, ha sigut tractat en gran quantitat de films, i de formes molt variades. En aquest cas, seguim a un grup molt heterogeni de militars amb una missió singular: han de matar a un militar americà que s'ha convertit en una especie de Deu a una zonna de Vietnam. 

 

El film presenta la guerra com un horror, on la mort impera i ningú esta segur. Amb una representació molt realista, sense exageracions però sense amagar res, de forma crua i directe. El film comença amb escenes més globals de batalles amb bombarders i gran quantitat de soldats, en les que rarament sabem qui mata a qui, però al avançar i reduir els personatges a nomes els protagonistes, podrem veure les 

accions i reaccions de cada un d'ells. El marc que genera el film de tensió es molt potent, i ja a l'inici queda plantejat gràcies a un personatge: un sargent embogit que obliga als seus soldats a practicar surf en mig de la batalla. La pel·lícula et prepara per consciençar-te que en un lloc com aquest poc val la vida de ningú. El film dona doncs una imatge realista de la situació que es vivia en la guerra de Vietnam. La posició d'aquest personatge no converteix la mort en quelcom futil, al contrari, es contraposa amb la visió de la resta de soldats, més conscients de la seva situació, que experimentaran l'horror de la guerra.  

 

Es difícil jutjar les accions dels personatges en un marc així de agresiu, ja que les presions, tensions i forces que determinen les seves decisions son inimaginables. Destaca una escena en que estan revisant un vaixell enemic i per accident fereixen molt greument a la dona que navegava amb ell. Quan decideixen dur-la a l'hospital més proper per intentar curar-la, el capità la disparà, alegant que no hi ha temps per això. Per accions com aquesta, o l'escena en que el presenten, drogat, despullat a un hotel, sagnant per una ferida en la mà, i proclamant que troba a faltar el camp de batalla, la moral del protagonista queda totalment anulada; tot i així, es fa dificil de jutjar negativament les seves accions, o evitar crear llaços emocionals ambell i el seu grup. Reorganitzem la nostra manera de jutjar les persones en funció del context en que es trobin, i l'ambient que rodeja a aquesta patrulla es tan agresiu que tot sembla justificable, i així es com ho veuen els propis personatges.  

 

Apocalypse Now mostra una realitat crua i despiadada, molt més nociva i exagerada (exagerada, pero real) que els seus predecessors. Si be això es pot justificar per les facilitats tecnològiques amb que conta el film, no és la única raó: els moments de camaraderia i amistat dins de la guerra son un tòpic del gènere, i es veuen molt reduits en aquesta pel·lícula, sobretot en comparació amb els seus predecessors.