La història de la representació audiovisual del cinema

Un altre exemple de que Dràcula s’havia convertit més en un símbol del cinema en general que del gènere de terror del qual sorgeix. En aquest film entre fantàstic i d’acció, Dràcula actuaria com un superheroi encarregat per mitjà dels seus poders de salvar a la seva gent, a més, i per més inri, seria un ser obscur qui li traspassaria els poder durant 72 hores al príncep de Romania, amb la condició de que no provés la sang. Per tant, en una producció del blockbuster americà els efectes especials i les escenes bèl·liques pesaran molt més que l’estètica o les característiques pròpies de les pel·lícules de vampirs.

El director Gary Shore, escenificarà escenes de grans batalles en les que els poders vampírics aconseguiran que guanyin els bons, per mitja d’atacs de ombres, obscurs, amb ratpenats i com no, un poder i força del protagonista sobrehumà. Així doncs el vampir més que humanitzar-se ja només seria un conjunt de capacitats que guanyaria un esser humà bevent-se un elixir, fet que diu molt de com està planteja el film. Acció i diversió més que guió i profunditat.

Pel que fa al tractament de la violència serà el propi del cinema d’acció, quant més espectacular e inversemblant fos, millor. Es el que passa quan una figura consagrada del gènere de terror la portes a altres com a element “sorpresa”, una figura tant explotada al llarg de la història del cinema ha de tenir una base en un guió original i sorprenent i no tant típic i tòpic.