La història de la representació audiovisual del cinema

The Public Enemy (el enemigo público) és un film dirigit per William A. Wellman i interpretat per James Cagney i Jean Harlow, entre altres. Tot i ser un llargmetratge, té una duració força curta de 83 minuts. És considerat com un dels primers films del cinema negre.

La pel·lícula transcorre al Chicago de l’època de la Llei Seca on un criminal mediocre anomenat Tom (James Cagney) que aprofita la situació actual, ja que gràcies a la llei seca i amb l’ajut del seu amic (interpretat per E. Woods) és capaç d’ascendir i esdevenir un criminal més perillós i efectiu gràcies a les seves ànsies de diners i poder. Tot i això, acabarà malament, ja que acaba involucrat en negocis que l’acabaran fer baixar de la fama obtinguda.

En ser un dels primers films pertanyents a aquest estil marca els codis del gènere (junt amb Scarface i Hampa Dorada). Es tracta d’una pel·lícula ambientada en aquell moment, per tant, la violència que apareixerà serà part la realitat del moment.

La representació que se’n fa de la violència és tant explícita com implícita. Respecte a l'explícita es poden veure escenes on hi ha una violència física real, com l’escena en la qual Tom aixafa mig pomelo a la cara de  la Kitty; l’escena en la que Tom rep un cop de puny (real) del personatge interpretat per Donald Cook o l’escena on Tom li pega una bufetada, altre cop, al personatge de Kitty.

D’altra banda, hi ha una representació implícita de la violència, debut a la censura cinematogràfica del moment, on no es podien mostrar, per exemple, els assassinats. D’aquesta manera es va utilitzar el fora de camp per a representar-los (mort de Putt Mose), tot i això, generen un fort impacte en l’espectador.

Per acabar cal destacar que hi ha accions violentes explícites però que debut a la censura se li suprimeixen els aspectes més dramàtics com la sang o els forats de bala, com quan tirotegen amb metralladores al protagonista i al seu acompanyant al mig del carrer.