La història de la representació audiovisual del cinema

Clint Eastwood dirigeix anys més tard del seu exit a Il buono, il brutto, il cattivo el seu últim western, en el que ataca a tot el mite que s'ha construit durant anys sobre la violencia imperant en el passat de Amèrica. Amb aquestes intencions, el film es protagonitzat per dos homes amb un passat obscur ple de mort i alcohol que fa anys que han deixat aquesta vida. Concretament William, el protagonista, va deixar l'alcohol al casar-se amb la seva (ara morta) dona, i es va reformar per ser agricultor. Un dia, però, decideix tornar a montar el seu caball quan un jove cowboy li demana ajuda per capturar a uns homes pels quals ofereixen una recompensa. Això remourà el passat de Will, qui acabarà decidint tornar una vegada més a la seva antiga vida i convencerà al seu antic soci perque l'ajudi. Eastwood decideix desmitificar el gènere, i a si mateix, en una de les primeres escenes en que surt: veiem a un cowboy vell que no pot encertar ni un tret a una llauna i que cau del seu cavall cada cop que intenta montar-lo. 

 

Es un film que tracta precisament sobre com aquesta violència estructural es glorificada pels films que tracten una època tant fosca de la història americana. Els dos personatges principals, interpretats per Clint Eastwood i Morgan Freeman, son tormentats pel seu passat, recordat pel jove i novell cowboy conegut com The Schofield Kid. El dolor del passat anirà dinamitant els ànims dels dos cowboys, que incitats per la melancolia i pel dubte de si encara seràn capaços de fer allò que feien de joves, emprenen aquesta missió. En el primer moment en que troben a un dels dos homes, el soci de Will el dispararà sense matar-lo, i a l'hora de acabar la feina, es sentirà incapaç. Recorda en aquell moment perque va deixar aquesta vida i es glaça, incapaç de tornar a matar a un home, i Will haurà de rematar la feina. En aquest moment el seu soci decideix que vol tornar a casa i abandonar la missió. 

 

En aquesta pel·lícula, i degut al seu objectiu, no nomès trobem realisme en la representació de la violència, si no tambè en els seus efectes en la societat: la gent del poble s'alçarà enfurismada al descobrir la mort del jove. I la seva reacció, concretament la del seu sheriff, Lil Bill, serà totalment violenta. Tornem doncs a la tensió pròpia del western de ciutat sense llei però d'una forma molt diferent: no és en aquest cas un contexte que enmarci, expliqui i justifiqui les accions dels personatges. Ben al contrari, son les accions dels personatges les que poc a poc generen aquest marc. A mesura que avança la pel·lícula descobrim el poble de Whiskey Town i el seu sheriff, qui ha creat una ciutat sense armes ni bandits. Els mètodes usats per aconseguir-ho son, en canvi, totalment violents. La tortura és la seva eina principal i manté així el poble sota els seus peus. Acabarà capturant al soci de Will, a qui torturarà fins la mort. Un cop Will ho descobreix, la rabia el farà oblidar tot allò que l'havia convertit en una persona corrent, i anirà al poble per matar a sang freda a aquells que havien mort el seu company. 

 

Unforgiven es un film definit molt més pels seus personatges que per la seva trama, en el que cadascun d'ells es una denuncia d'aquelles actitus vitals que van definir l'oest americà i que el cinema havia explotat, i ho fa simplement mostrant les diverses actituts, actives o passives, que es podien acollir en aquest món.