La història de la representació audiovisual del cinema

The Knockout és un curtmetratge de 26.50 minuts, dirigit per Charles Avery.

 

Es tracta d’una pel·lícula representativa a l’hora d’observar la combinació entre la violència i l’humor. Cal destacar que apareix el gran actor i director Charles Chaplin en un paper secundari, de manera que incorpora el seu humor característic tan bon punt entra en escena (caigudes, cops, puntades de peu, etc.); tot i això deixa espai per al desenvolupament d’un nou ús de la violència.

 

En aquest cas podem veure com la violència és un factor clau a l’hora de fer avançar l’argument.

Una escena representativa on es pot veure aquest tret és l’escena en la qual intenten abusar del personatge encarnat per Minta Durfee, on el protagonista comença a combatre amb l’acusador i se n’adona del potencial que té per a lluitar. Aquest fet el conduirà més endavant a apuntar-se a un combat de boxa.

 

Un altre exemple es pot veure en el clímax, on el protagonista (Roscoe Arbuckle) obté una pistola d’un espectador i comença a disparar al seu contrincant. A partir d’aquest moment comença una persecució fins al final del curt (policies < Roscoe Arbuckle < contrincant boxe), plena de trets on la violència genera un ambient tens i perillós. Tot i això, mentre transcorre la persecució podrem observar com està abarrotada d’Slapsticks, cops i caigudes, que impregna d’un humor característic l’escena, que és en principi de tensió i perill.

 

Arribats a aquest punt podem veure com la violència ha passat de ser un recurs purament còmic (acció complement , sense una relació directa amb l’argument), mitjançant un efecte visual immediat explícit (accions exagerades de violència física), a jugar un paper fonamental en la trama, ja sigui com a desencadenant d’una acció o com a conseqüència d’un fet.