La història de la representació audiovisual del cinema

Stangers on a Train (extraños en un tren) és un film dirigit per Alfred Hitchcock, amb una duració de 101 minuts i amb la interpretació de Farley Granger, Ruth Roman, Robert Walker, entre altres.

 

El film tracta de dos personatges, un tenista anomenat Guy Haines i un home anomenat Bruno Anthony que es troben en un tren. Aquest li proposa de fer un pacte per tal de superar els seus problemes sense estar-hi directament implicats. Bruno ha d’assassinar a la dona d’en Guy, ja que es vol divorciar, i ell haurà de matar al pare de Bruno per tal d’obtenir l’herència.

 

Alfred utilitza diferents maneres de mostrar la violència. La violència que es mostra en el film és observada des de diferents punts de vista. Un clar exemple és dona quan Bruno intenta assassinar a la dona d’en Guy, es pot veure des de diferents punts de vista com aquest està escanyant a la noia: primerament s’apropa a ella per agafar-la del coll, tan bon punt la comença a escanyar Bruno es posa entre la noia i la càmera, girant-li l’esquena.

De manera que es pot veure com se suprimeix la violència sense treure-la fora de camp. Seguidament hi ha un canvi de pla, on apareixen les ulleres trencades de la noia amb el reflex de l’home estrangulant-la, tot i això hi ha una ombra que no deixa veure clarament com l’escanya.

 

Per tant podem afirmar que Hitchcock opta en mostrar en tot moment la violència però sense deixar-la veure nítidament, insinuant-la (s’ajuda del clar-obscur propi del cinema negre).

D’altra banda hi ha escenes en les quals si es veu directa i explícitament com Bruno, per exemple, escanya a una vella o es baralla brutalment amb Guy a l’escena del “tiovivo”.

Per acabar cal destacar que la violència juga un paper fonamental en l’argument, ja que sense ella no tindria cap sentit.

Així que estem davant d’un film que s’ajuda de la violència per a construir i desenvolupar la trama, tot i que també la mostra implícita i explícitament en les escenes.