La història de la representació audiovisual del cinema

I'm a title. Click me and tell your visitors about your video.

Quan Coppola transforma el Compte Dràcula en un monstre, crea una tendència que s’estendria a partir d’aquell moment en un conjunt de films que tractarien els vampirs com una plaga o com sers a exterminar, donades les seves característiques i les seves ànsies per aconseguir carn humana. Des de “From Dusk Till Dawn” de Robert Rodríguez passant per les exitoses sagas de “Blade” o “Underworld”  o el mateix “Vanhelsing” tractarien els vampirs com besties salvatges i ferotges, caracteritzades com a monstres i amb capacitats d’ultratomba contra les que els humans o bé vampirs que gracies a la ciència poder conservar la seva humanitat lluitaran per exterminar-los.

Es curiós que aquest fenomen es donaria quan el context històric era el d’eradicar el terrorisme que assolava els països del primer món. Els bons contra els dolents, humans contra vampirs, i tot per aconseguir la pau en la terra. L’estètica del vampir tornava a canviar com el pèndul, Nosferatu era una bestia, els Comptes Dràcula de Browning o Fisher tenien aparença humana, així com les versions alternatives que els precedirien, fins a Schumacher o Coppola, el primer començarà a escriure unes pinzellades en relació al abismal canvi que produirà el segon, el qual com hem esmentat inspiraria a les següents pel·lícules relacionades amb vampirs.

En especial, hem agafat Blade ja que torna a agafar a un vampir negre com en el cas de Blacula, i amb més de 30 anys de diferencia. Ni les histories ni la estètica serien les mateixes, però resulta curiós que des d’aquell film, no es tornes a produir una pel·lícula amb aquelles característiques. Blade tindria característiques vampiresques però lluitaria contra la seva pròpia naturalesa per aconseguir exterminar als vampirs, això si, tindria la mateixa força i els sentits millorats sense patir les seves debilitats. La ciència tindrà un paper transcendental en els nous films, ja que seran l’eina ideal per combatre les forces contraries. Així doncs, el paper dels vampirs evolucionava i passaven de ser els dolents a ser herois, sempre sent la raça a combatre.

A nivell estètic, els efectes especials comencen a sorgir amb molta força ja que en el cinema de terror tindrien un paper transcendental. Les caracteritzacions millorarien, creant monstres inimaginables, amb escenes d’acció inverosimils i espectaculars i amb una explicitat propera al gore en quant a la exterminació dels vampirs. La sexualitat passa a un segon terme ja que la violència es pot explotar molt més amb els efectes tes especials i tot i que els protagonistes mantindran el poder de seducció i l’aura misteriosa, canviaran els seus objectius i ja no buscaran sang d’una jove puritana sinó que seran assassinats brutalment pels humans que normalment sempre guanyaran la partida. En cosa de deu anys, les histories de vampirs canvien i estèticament milloren considerablement i son les histories alternatives les que seguirien la progressió marcada per Coppola y seguida per innumerables directors.