La història de la representació audiovisual del cinema

El pèndul tornaria a canviar i en aquest cas, s’humanitzaria de tal manera que els vampirs formarien part de cossos humans, mitjançant abduccions. El cinema de terror desenvoluparia nous estereotips i noves maneres d’exterioritzar la por i el suspens. Tot i així, anys abans el gènere ja havia adoptat aquest tipus de narracions, en les que un anima poderosa i cruel, s’apoderava del cos d’una persona, utilitzant-lo per els seus fins de manera catastròfica. Les escenes de violència minvarien i seria el suggerir una manera de transmetre la por al públic, mitjançant histories macabres. En el cas d’aquesta producció sueca, afegeixen l’interessant complement del infant, que seria utilitzat en el cinema de terror per activa i per passiva, ja que donava una sensació encara més tètrica quan els maleits eren nens.

Dejame entrar, narra la relació entre dos nens, un es constantment castigat pels seus companys de classe fet que el fa imaginar-se com els mata i la seves ganes de venjança el corroeixen per dintre. El nen incomprès es troba a una nova veïna, la qual curiosament sol veure de nit i te elements realment estranys. La estreta companyia que comparteixen els nens va evolucionant, fins el punt que ella el recolza i l’ajuda per venjar-se dels companys que el maltractaven. Per un altre costat, el pare d’ella, va caçant gent per alimentar-se de la seva sang, fet que feia pales que les nous veïns eren vampirs i les intencions de la nena podien ser diferents a les que pensàvem.

Així doncs, els vampirs es tornen a humanitzar i les víctimes tornaven a ser els humans. A més, el tractament estètic tot i ser contemporani, guardaria aquella atmosfera obscura i solitària dels primers films vampírics, afegint la fredor del nord d’Europa com a component expressiu. Això si, la violència seguia sent explicita i visceral, i el component sexual es mantindrà en el aire, ja que la novel·la original a partir de la qual s’adapta el film, diu que la nena realment era un nen que havia estat castrat, fet que únicament s’insinua en la pel·lícula. La historia original contenia a més escenes relacionades amb la pederàstia, un altre component transgressiu que es decideix coartar.

Ens trobàvem així com la violència seguiria la mateixa tònica però l’aparença dels vampirs tornava a canviar, i es que mai seguiria un estàndard, aniria variant segons la intenció del director i cada vegada més es perdria l’essència de la historia original de Bram Stoker.