La història de la representació audiovisual del cinema

She wore a Yellow Ribbon és un film que es desplaça fora dels plantejaments habituals del gènere, si be apareixeran més amb una trama d'aquest tipus, creant el que es podria considerar un subgénere. El western militar. Cal dir, tot hi així, que el plantejament es relativament semblant a Stagecoach: un grup de militars haurà de creuar una zona portant una patrulla amb ells, sota risc de trobar-se amb els indis. Seguint aquest esquema semblant, ens trobem en un marc per les relacions que, a part de permetre més espai i temps per pensar entre els personatges, es basa en una jerarquía més estricta. Això acaba determinant totes les accions que duen a terme els personatges.

 

Per exemple, i en relació al tema que tractem, en els primers enfrontaments entre la cavalleria i els indis, els primers intenten evitar disparar a matar als indis. En canvi, apunten per sobre del seu cap per espantar-los, i evitar un enfrontament major. La moral propia d'una organització que usa la violencia regula les accions dels personatges, però es troben afectats de la mateixa manera per la lògica de la estrategia militar. Per aquesta raó hauran de atacar i cremar un poblat indi. Amb aquestes regulacions institucionals per sobre dels personatges, es fa difícil jutjar-los per les seves accions, ja que estan molt condicionats a l'hora de prendre-les. 

 

L'únic personatge amb certa autonomía és el protagonista, el Capità Brittles, interpretat per John Wayne, que des de la seva posició de poder i amb el valor que li permet estar a punt de retirar-se, haurà de trencar algunes regles en pro d'allò que ell considera que és el correcte.

 

Si be el marc es un altre, la tensió no disminueix, i el perill i les amenaces que floten a l'aire a la resta de pel·lícules tractades segueix sent vigent. Ho veiem, per exemple, quan el Capità envía en una missió al batalló número 5 en comptes del batalló número 2 perquè el segon conté más homes casats, i el risc de la tasca el fa témer deixar moltes dones viudes. Ho veiem, tambè, el dia en que molts homes han mort a les mans dels indis, i el sol surt pel matí i tenyeix el cel d'un vermell que ens recorda a la sang dels homes caiguts. 

 

Tot i així tambè hi ha moment per l'humor. En aquest film ja trobem els primers casos de escènes còmiques violentes dintre del cinema western. Al final del film, el personatge de John Wayne posa en situació de baralla al sargent Quincannon, un alcohòlic que troba a faltar l'ambient de brega d'un bar.

 

Ens trobem amb un film que destaca per un plantejament que canvia totalment els paràmetres propis del gènere, però que no abandona els estereotips ni les formes pròpies, les marques que identifiquen el western. Tracta la violència com un factor per se, més que un complement o determinant de la acció, i ens mostra que es pot afrontar de moltes maneres. Destaca tambe per una cura més profunda als factors estilístics, i una fotografía més cuidada (de fet el film va rebre l'Òscar a la millor fotografía).