La història de la representació audiovisual del cinema

John Wayne torna a interpretar a un personatge vengatiu que busca passar contes amb algú, i que farà el que sigui per aconseguir-ho. Però John Wayne ha madurat desde Stagecoach, i Ford fa que el gènere maduri amb ell. Aquesta pel·lícula és planteja d'una forma molt més madura, severa, i tosca. Ens trobem amb uns personatges més torturats, i en certa manera més humans, despullats de la épica o, per contra, la senzillesa, que embolcallava els personatges de La Diligencia. En aquest film veiem homes plorar de ràbia i dones amb opinió, independents i que poden ser tan agresives o crues com els homes. 

En aquest film ja trobem el John Wayne famós, d'avançada edat, pell torrada pel sol i caràcter aspre, i esquerp. Interpreta el personatge de Ethan, un home perdut a la vida, aliè als valors que Ford destaca a films passats, com la amistat, la família, o el respecte. En contraposició, trobem un home llunyà al cel i a la terra, agresiu i solitari, sense limitacions morals, com veiem en aquesta escena en que descobreixen el cadàver d'un indi, i en un moment de desesperació per part dels seus companys, ell dispara al cadàver als ulls, ja que sense ulls, segons la seva religió, no pot arribar al cel. Inclús, més endevant en la pel·lícula, en un acte venjatiu, tallarà la cavellera a un indi.

El tractament de la població índia tambè canvia. Observem que, mentra que el personatge de Ethan està molt més polaritzat, amb un tracte de caire racista en contra dels indis, aquests apareixen cada vegada en plans més tancats, de caràcter menys descriptiu i cada cop més dramàtic. A She wore a Yellow Ribbon ja sentim a un indi parlar amb john Wayne, i a The Searchers tenen escenes senceres de conversa. Cada cop s'apropen més a ser personatges antagonistes únics amb personalitat pròpia que unitats casi mitològiques que apareixen només per proposits narratius.

En la batalla, aquest factor queda subrallat. En els altres films estudiats, només veiem personatges disparant i alguns d'ells caient a terra. En aquesta pel·lícula, el fenòmen de la bala perduda disminueix, i podem veura una relació més directa entre qui dispara la bala i qui la rep, el que otorga autonomia als personatges i els fa més responsables dels seus actes.

Aquesta pel·lícula crea una ambientació molt més tensa que cap de les anterior que hem tractat, cada frase, cada primer pla, cada moment és una mostra d'agresivitat entre personatges i, per tant, cap a l'espectador. Per això John Ford reparteix durant el film diferents moments amb un to més humorístic, perque l'espectador pugui relaxar-se durant uns instants, i tambè els personatges.