La història de la representació audiovisual del cinema

Però la vida del Dràcula tal i com el coneixíem aniria canviant, passàvem de la explotació sexual a la Black Explotation com a símptoma de que el vampir encara donaria de si pel que feia al cinema de terror. Blacula canviava la línia estètica de les anteriors versions i disposava l’acció a Los Angeles lluny de la salvatge Transilvània i la curosa moral victoriana. Seria la pel·lícula que introduiria la explotació del protagonista negre en un gènere encara desenvolupant-se, a partir d’aquest film se’n farien molts més utilitzant la denominació de Black Explotation. Es justament aquesta, la que donaria una màgia diferent al film, allunyant-se dels patrons estètics del vampir i impregnant la cultura negra al film. Aquesta obra va ser durament criticada però la realitat es que va ser un èxit en taquilles i fins i tot tingué una seqüela amb “Crida, Blacula, Crida” un any desprès.

La història es com a poc, curiosa. Un príncep africà, mentre es troba de viatge per Transilvània amb la seva dona en busca de la ajuda del compte Dràcula per a parar el negoci d’esclaus es transformat en vampir i segellat en un taüt. Anys més tard aquest es enviat a Los Angeles com a lot per uns decoradors d’interiors que al obrir el taüt es converteixen en les primeres víctimes del vampir. En el funeral de les seves primeres víctimes, el príncep Mamuwalde es fixa en una noia la qual creu que es la reencarnació de la seva dona. A partir d’aquí es dedica a anar matant i convertint gent per Los Angeles acompanyat d’aquella noia, Tina, la qual s’enamora cada cop més d’ell. Finalment la noia mor fruit d’un tret i el príncep la intenta salvar convertint-la en vampir, però dos policies que anaven darrere del cas, li claven una estaca i la maten definitivament. Blacula al perdre la seva dona decideix sortir a la superfície on la llum del sol podriria la seva carn i el mataria.

Estem davant una obra totalment diferent de les anteriors, on la estètica tenebrosa i obscura segueix al vampir però la narració, com a poc original, canvia el paper del protagonista i la seva relació tant amb les dones com amb els seus motius per viure. La mirada altiva, la sensació de solitud i obscuritat, així com els moviments silenciosos i sanguinaris del vampir es mantindrien però la historia ja es situa en altres contextos i amb finals alternatius, cosa que va universalitzant la novel·la de Bram Stoker que cada vegada es menys representativa com a fil conductor dels films.

En aquest cas, les escenes de violència seran més representatives i explicites, tot i que no sortiran dels cops, les ferides i les mossegades, que cada vegada es deixen veure més i com a conseqüència construeixen finals més èpics i amb morts més desgranadores. Si a The Vampire Lovers la mort de Carmilla es a conseqüència d’una estaca, amb un posterior tall de cap a Blacula es torna a la llum, la putrefacció i les cendres per representar la mort del vampir, com la Hammer l’any 1958 havia mostrat en el final del seu film