La història de la representació audiovisual del cinema

Poc després del film anterior, i obertes les portes per l'spaghetti western, apareixeran varis subgèneres dintre d'aquests. Entre d'ells destaquem el Zapata western, una variant molt lleugera del spaghetti western que es situa a Mèxic. Si molts westerns es situen en la guerra civil americana, els zapata western es centren en la revolució mexicana.

 

Gilu Testa es un film representatiu d'aquest subgènere per la que l'adjectiu hipervòlic es queda petit. En el film un terrorista dinamiter irlandes que esta a Mexic enganya a un bandit perque l'ajudi en la revolució mexicana. El film, però, no es nomes estrambotic en el seu plantejament, tambè en la seva realització. L'ús de gran quantitat de zooms i primers plans fan d'aquesta pel·lícula una obra molt expressiva.

 

El personatge de Juan, el bandit mexicà, i el de John, el terrorista, intenten robar un banc en una ciutat plena de militars per la guerra civil; el context dona a peu a grans mostres de violència tant estructurals com individuals. El film es troba inundat d'actes de violència, i si be comença de forma molt dura (als primers minuts de film ens trobem amb una violació fora de pla), el seu ús exagerat i massiu el buida de significat, i es torna quelcom esperat. Aquest efecte es produeix frqüentment: a mesura que s'elimina l'efecte de la bala perduda, i les accions es tornen més individuals, menys transendencia reben els actes en si. En els films tradicionals es jutjava com a inmoral a aquell que disparava per l'esquena. En aquest western, els personatges es burlen dels seus enemics abans de matar-los. 

 

Així doncs, el jutjament moral desapareix en aquest film sobre el tema de la mort, obrint pas a consideracions d'altre mena a l'hora de jutjar. Els personatges, al abandonar certes conductes socials marcades com la cavallería, abandonen de la mateixa manera certs estereotips en la forma de ser violent que permeten noves formes de representació d'aquests actes que a l'hora permet definir millor els personatges a través de com decideixer exercir un acte violent.

 

Tot i així, la variació de la importància de certes morts es un fenòmen constant en el gènere, i en el cinema en general: com més proper al protagonista sigui el mort, més relevància se li dona. Ho veiem en els fills de Juan, en aquesta pel·lícula, que destaquen tot i estar apilotonats sobre altres cadàvers, o en el governador que maten. 

 

Giu la testa es un film que empenta la violencia al cinema cap als límits de l'absurd, en aquesta tendencia general de exagerar més i més la seva representació en l'audiovisual, a mesura que la tecnologia permet aquesta representació més gràfica i el públic s'insebilitza.