Pulp Fiction és un film dirigit per Quentin Tarantino i interpretat per John Travolta, Uma Thurman, Bruce Willis i Samuel L. Jackson, entre altres. Té una duració de 153 minuts.
L’argument, que són quatre històries entrellaçades, tracta de dos assassins a sou no gaire espavilats anomenats Jules i Vincent (Jackson i Travolta) que treballen per a Marsellus Wallace. La seva cap demana a Jules que cuidi a la seva dona, anomenada Mia, que acabaria amb una sobredosi d’heroïna. Posteriorment han de treballar i recuperar un maletí que se’ls hi ha encomanat aconseguir, entre altres coses.
Aquesta pel·lícula es caracteritza per a fer un gran ús de la violència, es barreja d’una manera molt encertada la violència i la comèdia, tot i que no de la mateixa manera que utilitzava el cinema còmic la violència.
Apareix tant en una forma implícita com en una forma explicita. Posar-ne exemples és inùtil, ja que el film està a revessar d’escenes en les quals es poden veure els dos usos.
Tarantino vol mantenir un to lúdic en l’ús de la violència i la converteix a un to humorístic. La necessita per a poder desenvolupar l’argument.
Tot i això, és necessari destacar el fet que la violència dintre d’aquest gènere s’estava convertint cada cop en més explicita (com hem pogut veure en els setanta) però que finalment ha arribat a un punt on es mostrava la violència per mostrar, majoritàriament sense una funcionalitat específica. Simplement s’utilitzava i mostrava la violència com a espectacle de masses, amb la intenció de generar un consum ràpid, un impacte directe.
La forma en la que es representa la violència serà la definitiva fins avui dia, tret d’alguns aspectes que lògicament variaran. L’estètica d’aquesta s’utilitzarà freqüentment en els films posteriors.
Idees Bàsiques
Barreja entre la violència (amb conseqüències) i la comèdia.
Aparició implícita i explícita:
tot i que predomina la segona també se'n fa ús de la implícita.
Violència d'impacte com a espectacle de masses
