La història de la representació audiovisual del cinema

Duck Soup

Leo McCarey, 1933

I'm a title. Click me and tell your visitors about your video.

Duck Soup (sopa de ganso en espanyol) és una pel·lícula còmica dirigida per Leo McCarey i interpretada pels germans Marx, amb una duració de 68 minuts.

 

Aquest film va ser un dels més destacats d’aquests actors i es caracteritza per la gran quantitat de gags còmics que aquesta conté. L’argument tracta d’un personatge anomenat Rufus (Groucho Marx) que esdevé president de Libertonia , substituint a l’antic president. A conseqüència d’unes accions inapropiades i d’un pèssim comportament del nou president, Libertonia es veu amenaçada a entrar en guerra amb Sylvania. Com que els intents per a instaurar la pau resulten ineficaços els dos països decideixen entrar en guerra, que guanyarà finalment Libertonia.

 

Tal com es pot observar en l’argument del film la violència es tractada amb dues intencionalitats ben diferents, les quals hem pogut observar ja en les pel·lícules analitzades anteriorment.

Primerament hi ha la violència característica dels gags còmics, que podríem atribuir d'Slapstick. Una violència amb una intencionalitat còmica immediata, derivada d’accions o bromes exagerades de violència física. Aquesta es veu al llarg del film tot i que no fa avançar la història, té la funció de complement de l’escena per a generar escenes còmiques que facin riure als espectadors.

 

D’altra banda, podem observar com les escenes del film desemboquen a un conflicte final, la violència en estat pur, la guerra. Aquesta és observada des d'un punt de vista negatiu, amb tot el que implica viure un conflicte armat. La guerra genera un clímax de tensió i perill, sense tindre intenció de generar humor. Tot i això, mentre transcorre el conflicte van sorgint escenes còmiques o gags, que s’ajuden d’aquest clímax de violència per a generar riure al públic. Per exemple, Rufus (Groucho) es troba en la caserna general, després d’esquivar una bomba que creua de finestra a finestra tot l’edifici agafa una metralladora i es posa a disparar a soldats del seu propi bàndol, fins que un situat proper a ell l’avisa de que està disparant als seus soldats.

 

Per tant, es pot veure com l’argument desencadena en una violència en forma de guerra (sense intenció còmica) que conduirà als personatges a la situació final de pau. Tanmateix, hi ha una violència interna, dins de les escenes, que no afecta directament a l’argument del film i té una intencionalitat còmica, que ja hem descrit anteriorment.