La història de la representació audiovisual del cinema

I'm a title. Click me and tell your visitors about your video.

The Cameraman és un dels films més destacats de la dècada dels 20, dirigida i interpretada per Buster Keaton i co-dirigida per Edward Sedgwick pertany lògicament al gènere cinematogràfic de la comèdia, tot i tindre algunes escenes tristes o tràgiques. Dura 1 hora i 8 minuts.

Es pot apreciar un ús de la violència lleugerament més sofisticat que el de la dècada anterior. El film està ple de gags excel·lents, tot i que la pel·lícula comença amb un ús no gaire encertat d'slapsticks, Buster Keaton és capaç de transformar la gran majoria de gags en obres d’art, gràcies a la seva gran habilitat a l’hora de realitzar un humor físic.

Al llarg de la pel·lícula es poden veure gags excel·lents, com el pla seqüència del vestuari de la piscina, on s’utilitzen slapsticks per a generar humor en una escena que inicialment no transmet més que angoixa. Una altra escena memorable a rabassa de violència és el conflicte a Chinatown, on mentre es du a terme un conflicte armat, Keaton va deixant constància de la seva gran habilitat en fer-se cops, ensopegades, puntades de peu, i en general un humor visual a base d'Slapsicks.

Per tant es podria afirmar que hi ha accions violentes amb intencionalitat còmica que transcorren dins d’una altra situació violenta amb una intencionalitat dramàtica o tràgica. Tanmateix també es fa un ús de la violència per a generar un sentiment tràgic, de llàstima cap a Buster, per a situar-lo en una posició d’inferioritat envers els esdeveniments que transcorren.

Podríem concloure que se’n fan tres usos diferents de la violència. Un que genera un sentiment de llàstima cap al protagonista i un altre que genera un humor immediat o “gag” a l’escena. Aquests dos esmentats no tenen una influència directa en el desenvolupament de l’argument. Per acabar hi ha el tercer ús, aquest si té una influència directa en l’argument del film (com la lluita a Cinatown) que té la intenció de fer avançar la trama, així com de generar una situació d’angoixa i perill.

Homenatge al càmera amb humor i violència: