La història de la representació audiovisual del cinema

Considerada com la millor pel·lícula (o gairebé) del gènere còmic, escrita pel grup de comèdia anglès Monty Python’s i dirigida per Terry Jones.

Té una duració de 94 minuts i narra la vida d’un jueu (Brian) que neix amb unes condicions molt semblants a les de Jesús. Debut a una sèrie de fets inoportuns s’enamora d’una noia, que el conduirà a apuntar-se al Frente Popular de Judea, posteriorment és confós per a la multitud com a un messies, on es donen una sèrie de fets semblants a les que va viure Jesús. Finalment acaba crucificat cantant la coneguda “Always look on the bright side of life”.

La pel·lícula és un gag rere altre, on es pot veure un ús i representació de la violència molt variada. Al llarg dels anys la violència ha anat impregnant i evolucionant cada vegada més el cinema còmic, de manera que ja no s’utilitza tan sovint l’ús de l’slapstick i es tendeix més a utilitzar-la des d'altres perspectives.

Un exemple d’aquest enfoc es veu a la primera escena després dels crèdits inicials, on es condemna a un vell home a morir a base de pedregades per haver dit Jehovà. Aquesta acció violenta és una pràctica real que es duia a terme en alguns països i encara es segueix produint en uns pocs. S’utilitza aquest fet i s’exagera per tal de fer una crítica a aquest mètode de càstig, així com d’exaltar la situació que està esdevenint: a partir d’aquest moment tota persona que el nomeni a Jehovà serà reduïda a cops de pedra, a partir del guió es fa un joc entre cada cop que algú menciona a Jehovà i les pedregades que són llançades cap a qui ho hagi dit.

Per tant es pot veure com s’utilitza una violència explícita (tant en aquesta escena com en les altres) i basada en fets reals, que en exagerar-se i no tindre conseqüències físiques greus, junt amb la combinació excel·lent que fa el guió genera riure a l’espectador.

En aquest film també apareix un estil de violència que en els films que hem analitzat anteriorment no s’utilitzava, potser perquè seria massa impactant per a l’època. Estem parlant de la violència hiperrealista que apareix al cinema debut al fet que després de les guerres mundials, entre altres conflictes, els espectadors es varen "insensibilitzar" davant de la violència més lleugera i per tant es requeria una violència encara més explícita i crua per a generar un impacte a l'observador. Tot i aquest impacte que genera el film amb l’ús d’aquesta, l’utilitza (a l’escena del coliseu) també amb una intencionalitat còmica.