La història de la representació audiovisual del cinema
Paths of Glory
Stanley Kubrick, 1957
I'm a title. Click me and tell your visitors about your video.
Paths of Glory adressa directament un dels temes més tractats en el marc del cinema bèl·lic, les formes de violència estructural i jerarquitzada que es van utilitzar durant les guerres mundials. La polèmica que genera les accions violentes cap a membres del mateix bandol ha sigut tractada en molts films, i Kubrick va ser un dels primers en fer-ho a través d'aquesta adaptació d'una novela sobre uns soldats francesos que son afusilats per donar exemple a la resta de soldats i que aquests tinguin més raons per no retreure's al camp de batalla.
Es treballa en aquest cas doncs una forma de violència diferent, una violència organitzada verticalment, on cada superior obliga als seus inferiors a cometre actes que no es oden posar en dubte. Trobem doncs en aquest film actes de violencia en les peraules de molts personatges, com quan el capità li diu a Kirk Douglas que haurà de fer una missió en la que moriran casi la meitat dels seus soldats, o durant el judici dels tres homes escollits a sort, en que no se'ls permet justificar les seves accions, o en general en qualsevol de les escenes en que Douglas discuteix amb els seus superiors en la seva cruada per salvar els tres soldats que seràn fusilats.
De totes maneres, trobem tambè escenes de violència física quan els soldats, a les trinxeres, salten al camp de batalla. En aquesta escena, una pluja de bombes avasalla als soldats, que intenten obrir-se pas a través de la terra de ningú. Es crea un ambient de tensió que s'allarga durant tot el travelling que segueix al protagonista. L'altre punt en que trobem una representació gràfica es en la execució dels soldats. L'escena se'ns presenta a través de la famosa perspectiva d'un punt que caracterítza al director. En pla entren els tres soldats, un dempeus al mig amb el cap alt, l'altre plorant, aterrit pel càstig que se lhi ha imposat, i el tercer lligat al pal ja que es troba moribund per una ferida anterior, Tambè podem veure els fusells del grup d'afusssellament i alguns caps, coberts per cascos. En aquest cas el punt de vista te una funció clara, no només despersonalitza als afuselladors, mostrant-los com màquines sense autonomía, si no que ens posiciona a nosaltres dintre del pilot, ja que som part de la mateixa estructura social que actua de forma massiva i anònima. Però en tots aquest exemples el que veiem no es més que un reflexe de la brutalitat d'un sistema que farà el que sigui per adoctrinar a la gent (en aquest cas, la resta de militars).
Així doncs, Paths of Glory és un altre film antibelicista que ens mostra una altre cara de la guerra, que si be es menys visual, es igualment desgarradora.
Mostra una cara més amagada de la guerra. Moltes escenes en despatxos.
Violència sistemàtica i organitzada, representada en paraules més que en accions.
Discurs antielicista que denuncia els funcionaments interns de la maquinaria de guerra.