La història de la representació audiovisual del cinema

 

La primera escena d'aquesta pel·lícula és una de les més famoses escenes de guerra del cinema contemporani. Durant 20 minuts, seguirem a Tom Hanks i els seus soldats en el desembarc de Normandia, i veurem com una gran quantitat de soldats americans es massacrat abans d'arribar a terra, sovint, amb excrutinos detall: veiem com un soldat anònim es disparat al casc, com se'l treu, sorprès, i com torna a ser disparat un segon despres, la bala atravessant el seu crani. Si be aquesta escena esta feta per creat un marc de tensió com el que trobem a Apocalypse Now, cal tenir en comte que aquesta pel·lícula es molt menys tensa que l'anterior. 

 

Però això no fa el film més innocent: el que perd d'ambient, ho guanya en explicicitat . El film es serveix de una representació hiperrealista de la realitat que, quan apareix, pren tota la atenció de l'espectador. No només veiem les ferides de bala, si no que el film sovint es recrea en ella, veiem com la sang brolla de la ferida, fins i tot ho sentim. En cada moment en que mor un personatge protagonista, les seves escenes son allargades i podem sentir la sang fluint fora del seu cos.  

 

La pel·lícula sencera esta plena d`'escenes d'aquest carcter, en que s'exageren, s'enfatitzen, les ferides i les morts, per reforçar el valor dramàtic d'aquestes. Si be la representació en si es massa exagerada, la decisió sembla justificable per aconseguir una atmosfera dramàtica que envolti unicament els punts on ho requereix la narració, sense fer un film amb una profunditat dramàtica tan gran com Apocalypse Now, i més en la línia del director. 

 

Save Private Ryan es un film d'acció que aconsegueix generar un dramatisme fluctuant que permet a l'espectador relaxar-se entre els moments de gran pes emotiu, creant una historia més lleugera sense frivolitzar els moments de més importancia o pes dramatic.