La història de la representaci ó audiovisual del cinema
The Rise and Fall of Legs Diamond
Budd Boetticher, 1960
I'm a title. Click me and tell your visitors about your video.
The Rise and Fall of Legs Diamond (la ley del hampa) és un llargmetratge dirigit per Budd Boetticher i interpretat per Ray Danton, Karen Steele, Elaine Stewart, Jesse White amb una duració de 101 minuts.
La llei del hampa segueix la típica trama del cinema negre, on es veu la ascensió i caiguda d’un gàngster La pel·lícula es situa durant els anys 20 a Nova York, tracta sobre Jack Diamond “el piernas” (R. Danton) i el seu germà Eddie (W. Oates) dos lladres de joies no gaire professionals, que viatgen a aquesta ciutat a la recerca de fortuna. Allà coneixen a Alice, una professora de dansa que els ajudarà inicialment. Els dos germans faran una sèrie de treballs per tal d’entrar al crim organitzat. Després de l’assassinat d’Arnold Rothstein el substitueixen i es posen al capdavant de l’hampa de la ciutat.
Es presenta una violència més abundant que als films anteriors, també es mostra d’una manera més oberta, tot i que sense sobreexplotar-la o exagerar-la. Depenent del que convingui mostrar o l’impacte que pot tindre en els espectadors s’opta per una representació o altra de la violència.
Les escenes on es mostra la violència explícitament no desataquen per a mostrar-la d’una manera exagerada o impactant, tot i això, són més freqüents les escenes explícites que les implícites, tendència que anirà seguint el cinema negre.
Hi han escenes on es mostra un assassinat des de els dos punts de vista (com l’assassinat final) Primer es mostra directament (explícita) com es dispara al pit del personatge (es veuen els trets, la sang i el forat de la bala) per passar a un pla mitjà del assassí, que apunta a la càmera des de un contrapicat (és a dir al cap del personatge) i li dispara tres trets, on es veu la seva reacció mentre dispara. Posteriorment no es mostra el cadàver, fet que a la majoria de les pel·lícules actuals d’aquest gènere no dubtarien ni dos segons en fer-ho.

Idees Bàsiques
Violència més abundant, tot i que sense fer-ne un ús excessiu.
S'utilitzarà un punt de vista o altre depenent de l'impacte que es vulgui generar.
Escenes de violència explícita més freqüents que les implícites.
.
.
.
Es poden combinar els dos recursos en un mateix assassinat.