La història de la representació audiovisual del cinema

The Lost Boys

Joel Schumacher, 1987

Lluny de la figura del Compte Dràcula, The Lost Boys, inicia una manera de tractar el gènere de terror a partir dels adolescents. En aquest cas en tots els àmbits, el director Joel Schumacher marcaria tendència, ja que la historia comença amb una família que es trasllada a un poble allunyat on succeeixen desaparicions misterioses. Les lluites entre bandes i l’acceptació dels joves de la família seran l’inici d’una narració on els vampirs seran adolescents i el romanticisme i la fraternitat seran les armes perfecte per acabar amb les besties.

Diguéssim que marcarà tendència ja que les histories d’amor entre adolescents, l’amistat per vèncer els problemes o la por a no ser acceptat s’extrapolaran a la violència, la sang o el terror i amb quin ingredient millor que els vampirs? Veurem com l’erotisme seguirà patent en el gènere utilitzant la seducció per convertir-se al costat dels dolents, es a dir, seducció igual a poder, símbol al que Dràcula ja ens tenia tan acostumats. Per altre banda i com es normal al cinema vampiresc, la narració es desenvoluparà sobretot, en espais obscurs i salvatges on la joventut dels personatges afegirà un plus a la bogeria sanguinària.

L’objectiu del film era mostrar una imatge nova e insòlita dels vampirs i per aconseguir-ho desapareixeria la seva imatge clàssica i canviarien elements com dormir en taüts o mossegar en el coll, ni tan sols la vestimenta seria la mateixa, la única cosa que voldrien els adolescents es passar-ho bé mitjançant mètodes poc ortodoxes. La violència, i l’acte de la mossegada, anirà obtenint altres eines a nivell visual, així com la defensa de les persones als vampirs, tot i que aquestes seguiran els patrons de la novel·la de Bram Stoker, com els símbols religiosos, l’all o la llum del sol.

Sobretot, serà a nivell visual, que al fer-se tot més explícit, tant els actes violents, com les morts dels vampirs, es faran més espectaculars i la seva caracterització anirà evolucionant cap a una deshumanització. Des de Nosferatu, la imatge del vampir havia estat la d’un aparent esser de carn i ossos que tant Lugosi com Lee representen a la perfecció, però si més no, amb la possibilitat d’expressar i fer més transgressiu el cinema de terror, la imatge del vampir, durant el dia serà comuna, però la ràbia i l’ànsia de sang a la nit farien evolucionar als vampirs cap a un monstre, amb facultats no humanes i d’aparença terrorífica i misteriosa.